Diari de Balears. 19 de novembre de 2003
Arran de la decisió de l’Ajuntament de Palma (governat ara per una majoria absoluta conservadora i nacionalista -nacionalista espanyola, és clar- i crescut perquè al Govern balear hi comanda ara també la mateixa majoria absoluta conservadora i nacionalista -nacionalista espanyola, és clar-) de modificar les bases dels premis literaris Ciutat de Palma (de Palma de Mallorca, no sigui que ens equivoquem d’illa) per tal d’adaptar-los als nous temps que, malauradament, corren per aquesta província i, en conseqüència, fer-los bilingües, jo no sé si fer com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que s’hi oposa frontalment i demana als seus membres que no participin pus en aquest concurs, o bé adoptar una actitud més flexible i apuntar-me també al carro del bilingüisme i aprofitar per demanar -o exigir com es fa des de l’altre costat d’aquest «bi» que parlam- que aquesta pluralitat lingüística es reflecteixi en tots els esglaons de la societat i hi hagi per a tots les mateixes oportunitats.
Així, quan hagi estalviat per comprar-me una casa o bé hagi convençut el banc que podré pagar els terminis de la hipoteca, aniré al notari a fer l’escriptura de compravenda i podré triar que sigui redactada en català -o mallorquí, que és com aquí anomenam el català que es parla a Mallorca-, i que després al registre de la propietat també es faci la inscripció en català. La casa, evidentment, haurà estat feta en base a un projecte redactat en mallorquí per un arquitecte de renom i el permís, que ha estat difícil, aconseguit després d’un llarg plet en el qual l’advocat haurà fet totes les seves al·legacions en mallorquí i el judici celebrat oralment i després transcrit en la mateixa llengua. En haver de comprar mobles i pagar factures de fusters o electricistes o llanterners, els demanaré que, en el meu cas, em facin la factura en català, perquè així em serà més fàcil després fer la declaració de la renda en aquest idioma, ara que ja tenc el Windows en aquesta llengua i també, com no, el programa de comptabilitat.
A la botiga o supermercat tots els dependents sabran parlar també el català; tota la retolació serà, a més a més, en mallorquí, i l’etiquetatge de tots els productes serà òbviament també en la nostra llengua, fins i tot el de les botelles de vi de Binissalem, o el de les peces de sobrassada de porc negre, encara que això pugui parèixer un sacrilegi a més d’un purista de preservar les tradicions.
Si un vespre tenc l’oportunitat d’anar al cinema, podré triar per veure qualsevol pel·lícula de la cartellera en català. I si he de quedar-me a casa, també tendré les mateixes oportunitats davant el televisor, i tots els canals del Satèl·lit Digital em permetran l’opció d’escollir, a part de la versió original i de la que ara sempre hi ha, una versió en català; el mateix ocorrerà amb els sotstítols del teletext.
En els bars i restaurants, hi haurà sempre cartes també en la llengua dels nostres padrins, i els cambrers i cambreres, a part de fer esforços per fer-se entendre en alemany, en anglès, en francès, en italià i en castellà, entre d’altres, també faran un esforç per donar-se a entendre en mallorquí, i faran el mateix esforç per entendre’m tant si en lloc d’un «café» deman un «coffee», un «kaffee» o un cafè. En els hotels les retolacions que ara són multilingües seran multilingües+1, i així podran incloure l’idioma del país d’on en treuen el benefici. Els contractes de treball es faran, si s’escau, en català, així com les nòmines i tota la paperassa laboral.
I la premsa. Ah! La premsa. També hi haurà una versió de cada diari en ambdues llengües. A altres llocs ja ho fan. Mentrestant, si algú vol una versió en castellà d’aquest article me’l pot demanar al correu electrònic josep@bestard.cat
I és que sembla mentida la indefensió en què es troben els castellanoparlants a Mallorca.
Josep Bestard Porcel, historiador